Amb un pressupost ajustat, la intervenció treu el màxim partit a un habitatge antic: soluciona les seves mancances constructives respectant la seva essència, a través d’una acurada selecció de materials artesanals i una estratègia cromàtica plena d’intenció.
A la planta inferior d’un edifici de 1935, localitzat a la ciutat i vorejat per un torrent, s’amaga un oasi de calma: un habitatge enllaçat a un jardí exuberant que convida a la desconnexió.
Estar semienterrat i disposar d’una sola façana cap a l’exterior plantejava el gran desafiament tècnic d’aquest projecte: la manca de ventilació creuada. Convertir aquesta limitació en un espai saludable, alhora que es posava en valor el caràcter artesanal de l’edificació, es va convertir en la guia principal de tota la intervenció.
Per aconseguir que l’espai respirés, es van enderrocar els envans, deixant l’estructura a la vista i afegint ventiladors i una nova presa d’aire conduïda amb un tub vist cap al fons de l’habitatge. A la façana, una fusteria d’obertura total connecta l’interior amb el jardí, mentre que un aïllament de suro natural aprofita l’efecte cova per millorar l’eficiència sense perdre la transpirabilitat.
Anys d’intervencions informals havien deixat una geometria complexa, sense línies rectes ni angles ortogonals. En lloc de combatre aquesta irregularitat, el disseny s’hi adapta: el mobiliari s’integra per optimitzar al màxim la superfície disponible i treure partit de cada racó.
L’ànima de l’habitatge ressorgeix en recuperar el paviment original. La paleta cromàtica respon a una estratègia acurada que connecta els tons càlids existents amb la frescor exterior: un verd menta contemporani a la cuina que aporta llum, i el groc artesanal de rajoles de fang de teulera local fetes a mà.
ver todos